Articles

1. ESCOLA INCLUSIVA:

• ¿Por qué Jorge no puede ir al mismo colegio que su hermano?

  Echeita Sarrionandia, G. (2004)

  En aquest article Echeita reflexiona sobre per què dos germans amb habilitats i capacitats cognitives diferents no poden anar a la mateixa escola. A partir d'aquest fet, comença a plantejar-se i a exposar quines són les dificultats, què és allò que impedeix l'existència o la posada en pràctica de l'anomenada una escola per tots i amb tots. 
  
  
  L’autor comença esmentant i reflexionant sobre algunes de les barreres les quals limiten un avanç cap a l'escola inclusiva. També insisteix en com promoure i realitzar aquest canvi d’hàbits, de rutines i de creences perquè nens com en Jorge puguin estar ben atesos en una escola inclusiva. I finalment acaba dient a l’article que és necessari i essencial  un canvi cultural per poder començar a canviar i modificar allò que cal per atendre a la diversitat personal. 
  
  
  Un zapato perdido. Gentili, P. (2001).
  L’autor en aquest article fa una reflexió sobre un fet “anecdòtic” que li va succeir. Gentili decideix treure-li i guardar la sabata que el seu fill està a punt de perdre. Posteriorment al anar passejant pel carrer s’adona que més d’una persona s’extaranya i l’avisa de que el seu nen li falta una sabata perquè l’ha perdut. Aquesta imatge crida tant l’atenció degut a que no és propi ni “normal” que alguna persona que prové d’una família de classe mitja porti només una sabata (pateixi mancances). És a partir d’aquest fet quan Gentili se’n adona i comença a reflexionar sobre de quina manera poden cridar l’atenció o no uns mateixos actes, unes mateixes situacions..., en aquest cas portar o no una sabata, depenent de la classe social a la qual pertanyis. Seguidament i com a conseqüència d’aquestes reflexions personals, a l’autor se li comencen a obrir una sèrie d’interrogants relacionats amb preguntes com: per què a la gent li crida tant l’atenció UN nen petit que ha perdut una sabata, i en canvi ni són conscients o no s’alarmen al saber que existeixen MOLTS nens que mai han tingut una sabata (van descalços)?.  I és així com ho expressa i ho reflecteix en el seu article:

  
  

  “¿Por qué, en una ciudad con decenas de familias que viven a la intemperie, el pie superficialmente descalzo de Mateo llama más la atención que otros pies cuya ausenciade zapatos es la marca inocultable de la barbarie que supone negar los más elementales derechos humanos a millares de individuos?”.

  (Gentili, 2001, pàg. 24)
  
  

   

  ¿Habilidades sociales o cartillas escolares?  Lloret, C. (2001)

  En aquest article Lloret ens esposa una sèrie de qüestions polèmiques durant els procés de socialització escolar. Les habilitats que es requereixen i són beneficioses, i aquelles que s'haurien d'evitar ja que són perjudicials i que fomenten l'exclusió. També parla de com ens pot ajudar saber escoltar a les altres persones, totes les informacions que podem rebre a partir del sentit de l'oïda, de l'empatia  i de la comprensió. Escoltar és molt més que una simple acció. Escoltar vol dir preocupar-se pels altres, voler aprendre, tenir ganes d'ajudar i de canviar allò que no va bé. Però no només serà important escoltar sinó també deduir, saber entendre què ens volen dir amb les mirades, amb els gestos, amb les seves reaccions i també les relacions que tenen amb els altres.